L     E S     L     L E      T R E     S 

I.

Passat el torrent, un camí s’enfila entre murs de pedra seca. Els pins poblen trossos que anys enrere habitaven les vinyes. Caminem pel bosc. Unes grans lletres de bronze pengen dels arbres, la llum es multiplica en la penombra i deixa, en petits reflexes que es belluguen amb el vent, retalls d’escorça i branques pelades.

Una gran S s’amaga darrera d’una O que dóna voltes sota la copa d’un pi centenari. Una gran C com un mirall vist de banda desapareix entre els troncs. Al caminar més enllà es descobreixen una altra O, una B, una L i dues E, una B, una S, una C i una L.

II.

En l’aproximació de les lletres les unes amb les altres es provoca un procés que sovint passa desapercebut: com en una petita fractura es produeix una tensió mínima, un moment màgic en que la distància entre lletra i lletra es suficient per permetre la lectura i construir les paraules.

Entre els arbres, amb cada lletra lligada a un tronc, es va buscant aquesta tensió interessant. Es camina dintre del bosc en un anar-se creuant els troncs i les lletres de manera desordenada, fins que els arbres –les seves lletres penjades- es van organitzant i, de sobte, construeixen ‘EL BOSC’.

III.

Es col•loquen dotze lletres: E, E, L, L, B, B, O, O, S, S, C, C. Cada lletra, de la paraula ‘el bosc’ en dues mides diferents. Les altures són 45cm i 25cm, l’amplada varia segons la lletra.

Així, les lletres, cadascuna d’elles pensades com un objecte autònom, amb un pes propi, es construeixen en bronze amb una espessor de 0.2 mil•límetres, unes fulles metàl•liques que quedaran en el bosc penjades dels arbres deixant una sort de reflexes que variaran al llarg del dia. El sistema de col•locació consisteix en foradar el metall amb un punxó i lligar les lletres a uns cordills que es fixen en les branques i troncs.